Test de detecció del nivell d'estrès

Preu: 125 € 
Termini de lliurament: 15 dies laborables (de dilluns a divendres)


L’estrès és la resposta fisiològica normal a estímuls que amenacen o desafien al nostre organisme. Tots aquests processos estan autoregulats de forma molt precisa per eixos hormonals. Si bé un cert grau d’estrès és positiu per mantenir l’alerta davant aquestes situacions, no ho és el fet de que aquests estímuls es mantinguin en el temps.

La manifestació de l'estrès en el nostre organisme és un augment de la concentració de l’hormona cortisol, els efectes de la qual són contrarestats per l’hormona DHEA-S. És l’equilibri entre ambdues hormones el que garanteix un bon funcionament del sistema. El nivell de l'estrès es determina realitzant mesuraments de les concentracions de cortisol i la forma sulfatada de la DHEA en mostres de saliva, recollides en diferents moments del dia.

Donat que el cortisol té un bioritme circadiari (valors màxims pel matí al aixecar-se, descens marcat al migdia seguit d’un descens lent fins arribar a valors mínims a mitjanit), els mesuraments s’efectuen a les 8:00, a les 12:00, a les 16:00 i a les 24:00. Els nivells de DHEA-S són més estables al llarg del dia i només s’efectuen dos mesuraments, a les 12:00 i a les 16:00.

Els resultats es representen en dos gràfics de la següent manera:

Grafica Cortisol

Gràfic (1): Bioritme de cortisol

En aquest gràfic es pot observar si el bioritme de cortisol d’una persona segueix un patró circadiari, zona de color blau, o si bé té un patró anormal en aquest cas trobaríem tots, o alguns dels punts fora d’aquesta zona.
Grafica DHEA

Gràfic (2): DHEA-S vs cortisol

En aquest gràfic es representa la situació d’equilibri entre ambdues hormones. Es representen els valors mitjos de DHEA de les 12:00 i les 16:00 davant les de cortisol de les mateixes hores. Segons les concentracions de cortisol i DHEA-S, poden representar-se varies zones, que reflectiran la resposta adaptativa a l’estrès.

Zona Normal: zona en la que ambdues hormones estan dins dels rangs de referència.

Zona A1: etapa aguda en la que davant a un estímul estressant augmenta el cortisol com resposta i la DHEA-S per contrarestar els efectes d’aquest.

Zones A2–A5: etapes en les que hi ha un intent d’adaptació a la situació estressant però no s’aconsegueix. En definitiva hi ha una mala adaptació  a la situació. Tot i que s’intenten mantenir els nivells de DHEA-S  per a contrarestar als de cortisol, la tendència d’ambdues és a disminuir, el que indica fatiga adrenal.

Zona C: si no es soluciona la situació, s’arriba a aquesta zona d’esgotament adrenal.

Zona B: Aquesta situació està, generalment, determinada genèticament. Aquests pacients són més sensibles a situacions estressants.